Reflexió sobre l'horta

Els darrers dies he escoltat i llegit en algun fòrum un argument recurrent, quant algú parla de protegir l’horta, et diuen que si els llauradors tenen tot el dret del mon a fer rendibles les seues terres (per suposat!) que si els que la volen protegir no coneixen els problemes dels llauradors per eixir endavant (en això no estic gens d’acord), que si volen l’horta per a passejar i son uns esnobs per eixa raó (sense comentaris), que per a el que donen les terres i la poca gent que les vol treballar millor soterrar-les amb taulells i traure’s uns dinerets (mmmmm), que ja han patit i pateixen prou els llauradors com per a sufragar a ningú un lloc d’esplai (en açò tenen tota la raó) .....

Sempre conteste el mateix, el principal argument es que no son les persones particulars qui han de sufragar cap espai protegit, son les administracions les que han de vetllar pels nostres espais, protegir-los i prendre totes les mesures necessàries per a fer reial i factible eixa protecció (a les hores voldrà dir que som TOTS els implicats en la conservació d’eixos espais)

Què en pensem del parc d’Ordesa als Pirineus?, o més prop, del de Penyagolosa? I què poden pensar els afectats que viuen als voltants i veuen com han de respectar eixos espais de manera molt acurada? I paga la pena? Doncs clar que si.

I son les administracions qui han encapçalat les actuacions. No sempre amb el mateix encert, perquè l’espai protegit no ha segut sempre tot el possible, per eixa lluita entre l’interès públic i el privat. La qual cosa significa que eixa administració no ha fet tot el possible per eixe espai.

I què es el que pense que hauria de passar a la nostra horta? Ja des de l’any 2001 hi ha una iniciativa popular per a demanar la protecció legal d’aquest singular espai (perquè ho es), i el a les hores president Zaplana, amb una actitud clarament “demòcrata” no va voler ni tan sols discutir-ho a les Corts Valencianes, ara ja han canviat les tornes (afortunada i tardanament), es clar que no han canviat el necessari i suficient perquè encara estem igual, bo, amb un compromís de protecció que no arriba mai, i es que no sabem fins on estan disposats a arribar, per eixa lluita del taulell i en nom del “progrés”. Que no es progrés un espai com l’Albufera o el Saler? Què considereu més progrés, un riu autopista o el riu verd que gaudim tots quan anem a València?

I si em diuen que soc esnob perquè m’agrada passejar per l’horta, que m’ho diguen, em considere afortunada per poder gaudir d’eixe espai tots els dies, perquè la meua qualitat de vida es molt més alta per eixa raó, però hi ha moltes més raons, que farien d’aquest post una llarga lectura (si no ho es prou ja). El que tinc clar es que hui per hui sí son els llauradors els que m’ho sufraguen, però perquè l’administració corresponent encara no s’ha fet el càrrec. Encara no els ha ofert una viabilitat digna de l’horta, unes respostes que esperen i no arriben.

I tots deuríem “canviar el xip” sobre l’horta, mirar-la amb uns altres ulls, conèixer-la, voler-la, respectar-la, es un espai mil·lenari carregat de cultura i vida, hem de intentar trobar solucions per a ella, treballar per a que sobrevisca, per què perdre un espai així?