Article BLOC al diari

Cuando el río suena, agua lleva: ¿Impuestos a mi? Yo vivo en Alboraia

La campanya propagandística anterior a les eleccions sobre els impostos va dilapidar milers d’euros per a major glòria de Manuel Álvaro

La situació ens fa pensar que els membres del govern del PP eren uns inconscients a l’hora de plantejar les seues promeses electorals, o que tenien intenció d’enganyar els veïns.

Impostos a mi? Jo visc a Alboraia. És el moment de recordar la campanya propagandística que va dilapidar milers d’euros de les arques muncipals per a major glòria de Manuel Álvaro i companyia. Corrien els temps de la precampanya i campanya electoral de les eleccions locals de maig de 2007. El senyor alcalde va decidir unilateralment fer una campanya propagandística amb un clar tuf electoralista amb els diners de tots els veïns i veïnes. La campanya que va costar milers d’euros cridava a la insolidaritat i a la irresponsabilitat venint a dir que viure a Alboraia representava no pagar impostos o els mínims. A més a més si en algun moment es puja alguna taxa ens diran que ells parlaven d’impostos i no de taxes. Els veïns i veïnes noten en la butxaca si se’ls pugen els impostos o les taxes i no filen tan prim com aquells que es dediquen a la política de forma professional.

En el seu moment des del Bloc diguérem públicament que la campanya sobre els impostos era una animalada. Per una banda perquè amb diners de tots es feia campanya electoral del Partit Popular i perquè d’una altra banda mofar-se públicament dels impostos era una qüestió irresponsable, insolidària, populista i ridícula. Recorde com amics d’altres pobles em comentaven la seua estranyesa per la campanya dels impostos amb aquell home mort de risa. Però allò era per a plorar perquè l’economia de l’Ajuntament no estava per a tirar coets i l’equip de govern “fent conya” amb els impostos.

Ara que venen mal donades sembla que en el PP ja no es recorden de la dita campanya i en alguna declaració a algun medi de comunicació recorden que els impostos són necessaris. En El País del 12 de maig de 2008 es pot llegir: “Juan Gimeno, concejal de Hacienda de Alboraia, asegura que sólo una subida de los impuestos municipales permitiría superar el desfase entre gastos e ingresos; sostiene lacónico que casi todos los Ayuntamientos tienen el mismo problema; y confiesa: Hemos sido relativamente felices gracias al ICyO. Ahora, tenemos que cortar grasa y recortar subvenciones”.

Volem recordar-li al PP d’Alboraia que els desfases econòmics d’aquest ajuntament venen de llarg i que dir que quasi tots els ajuntaments tenen el mateix problema no és un consol ni una solució. Els darrers anys el Partit Popular no ha fet pressupostos reals perquè ha exagerat i inflat els ingressos quan sabien que no es podrien fer efectius.

A hores d’ara quan els regidors del Partit Popular plantegen algun possible projecte i l’oposició els pregunta pel finançament (d’on trauran els diners) venen a dir que “ja vorem”, “ja ho pensarem en el seu moment”. El PP d’Alboraia en el seu programa electoral prometia pujades de subvencions i diferents “cases de”, “museus de” quan ja sabien com estava el pati, volem dir l’economia municipal. Això ens fa pensar o que eren uns inconscients (no sabien o no volien saber com estava l’economia municipal) a l’hora de plantejar les seues promeses; o que actuaren amb intenció d’enganyar els veïns.